Vall de Congost, superada!

Eren les 6:25 més o menys quan vaig girar cap a la dreta direcció La Llagosta, llavors vaig veure la lluna, immensa, daurada com una patata fregida, jej. Semblava que estava posada en Collserola, i que si estiraves la mà la podies tocar. 

Mentre m'allunyava la veia pel retrovisor del cotxe i em van venir bons pensaments, si el dia començava amb aquella visió havia de ser un dia d'aquest que no s'obliden.

Vaig arribar a La Lagos city 5 minuts abans. Vaig aparcar i el primer que vaig fer al baixar del cotxe va ser enviar un missatge, ¡ya estoy aquí!. En dos minuts van arribar el David, el Jose i el Miguel.

Vaig preguntar pel Toni. jajaja i van començar a riure, però no sé de què

El Miguel va dir, -El Toni? el Toni me ha llamado a las 6:00

T. - Oye! Donde estais?

M. - Yo, en la cama, y tu?

T. - Yo estoy en Aiguafreda!

M. - ¿Qué haces ahí? si no salimos hasta las 8:00h!

jajaja, més riures.

M. - Este seguro que ha salido corriendo con los de la maratón, para calentar y eso.

jajaja, més riures.

Vaig anar al cotxe a agafar les coses i quan vaig tornar amb la meva super bossa, la que porto a la piscina, van començar a riure de nou, ( no sé si es que estaven molt simpàtics o que tenien molta son). - Pero donde vas con el necesser!, jajaja. 

Sense comentaris, bé sí, Homes!

Ens van posar en marxa i a punt de sortir de La Llagosta em vaig adonar, - El dorsal!! el tinc al cotxe!, i un altre cop tornem a riure, i jaja, jaja, que us puc explicar! aquí ells devien  pensar, "Dones!"

Des de l'autovia de l'Ametlla es veia el Tagamanent,  1056m. Els comentaris eren a veure qui la deia més grossa. Que si jo m'he portat els piolets, que si ja me'ls deixaràs, que jo millor faré la volta pel Portalet i us esperaré a dalt, que si jo m'he portat les xancles per passar el Congost, que amb compte! que anem a Aiguafreda....i l'aigua està molt freda, etc. 

Per fi van arribar! Van aparcar el cotxe i van anar cap a la plaça de l'ajuntament on ens esperava el Toni. Estava "nerviosito perdio" i un altre cop van començar a riure.

T. - Como no veniais he ido a ver la salida de los de la maratón.  Yo no sé si iban a subir a la montaña o al espacio, con tanto tubo! 

jajaja, ¿Tubo?

T. - Si, por delante, por detrás, tapados hasta los ojos. Yo creo que los tubos eran para el oxígeno. No veas cómo se prepara la peña! y yo con una camiseta de tirantes y unos pantalones cortos!

Vinga a riure, jaja, jaja. 

Van començar a preparar-nos, bé ells, perquè jo només havia de posar-me els auriculars i connectar la música; per començar Metallica i de segon Iron Maiden.

Dues voltes carrer amunt i avall i ens van col·locar a la sortida. Faltaven 4 minuts i algú va dir unes paraules per donar-nos ànims i..............pum. 

Abans de creuar la sortida, el Toni, el David i el Jose havien desaparegut. Estaven el Miguelon i jo i li vaig dir,

C.- No m'esperis, tu tira millas!

M.-¿Yo?, si tu estas más fuerte que yo.

Efectivament, després del primer tap que es va formar pujant per un corriol vaig perdre al Miguel. Vaig quedar envoltada de gent que no coneixia, però que en qualsevol moment si calia, t'estiraven la mà.

Referent a la cursa, què voleu que us expliqui? doncs molta pujada, uff, ay! molta baixada, grrr, ou!  i quatre vegades que van travessar el Congost, xip, xap! que per cert em va anar de conya l'aigua freda pels genolls.

El resultat va ser que vaig creuar la meta després de 3:59minuts corrent per la muntanya. A partir del tercer avituallament vaig anar darrera del Carlos Sancho i el Lluis Salvat, que durant els últims kms em van fer de llebres i els hi ho vull agrair, van ser de molta ajuda. Gràcies.

Quan jo arribava el Toni marxava. La seva dona li havia trucat tres vegades perquè tenien un dinar familiar. Va arribar en el lloc 57, no m'estranya amb tanta pressa! Per a la propera cursa, jo també tindré pressa, més que res perquè la voll-damm que em van donar  amb la buti, ja estava una miqueta calenta. Si hagués corregut més encara l'hauria enganxat ben fresqueta, salut!

Sex&beers, forever!