Era la meva primera marató i va ser el primer cop que abandono una cursa. Com vaig dir en la primera entrada d'aquest bloc, sempre hi ha una primera vegada per tot, o dues com va ser en aquest cas.
Quan et diuen Marató del Montseny, te'n fas una idea del que et pots trobar, quan a més del recorregut hi ha 5.200m de desnivell acumulat, entens que no serà un camí fàcil, però quan la previsió del temps és de pluja i fred o ets un boig o vas preparat. Jo no estic boixa, però tampoc anava preparada pel que em trobaria, així que diré que vaig ser molt ignorant. Bé parlaré en plural perquè vam ser la Judit i jo. Les fresquestes de la cursa!" va dir el Juli en un comentari al facebook i és que cap de les dues anàvem abrigades, fins i tot jo portava una samarreta de tirants per si tenia calor. uff! què felicitat!
Vam arribar a un quart de vuit. Teniem temps de sobres per fer els últims preparatius abans d'anar a la zona de sortida, així que anem al pavelló. Ens col·loquem els dorsals i veient com plovia decidint portar els tallavents i dues samarretes de màniga llarga a la motxilla per si de cas, ai, incautes!
En sortir ens trobem al Toni i el Jose, si algú va llegir la crònica de la mitja del Congost són amb els que hi vaig anar. El Toni està preocupat perquè ha vingut amb les sabatilles de fer ruta, les de muntanya s'ha quedat al lavabo de casa seva. Cobardes!! no està preocupat per si farà una bona cursa, està preocupat per si rellisca i no la pot acabar. Ja us avanço que la va acabar, en 5:59h i va quedar en el lloc 100 de la general. El Jose no va tenir tanta sort, a Sant Marçal el van haver d'atendre amb símptomes d'hipotèrmia.
A la sortida ens trobem amb el Juli, no sé com m'ho faig però des de que ens van conèixer a la Puigdefrou Exhaust ens trobem en totes les curses en que coincidim, clar que a la sortida és fàcil coincidir, jeje.
Són les vuit, petardazo! i sortida. Comencem a córrer pels pocs carrers que ens separem del Parc del Montseny i per començar bé la cursa travessem un pont que tal i com baixava el riu està ple d'aigua. Ara sí que es pot dir que la cosa s'anima.
Són les vuit, petardazo! i sortida. Comencem a córrer pels pocs carrers que ens separem del Parc del Montseny i per començar bé la cursa travessem un pont que tal i com baixava el riu està ple d'aigua. Ara sí que es pot dir que la cosa s'anima.
Els primers quilòmetres són de pujada, no hi ha massa desnivell però es constant. Estic contenta, porto un bon ritme i aconsegueixo fer els primers quilòmetres sense parar. Una miqueta abans del primer avituallament, quilòmetre 4, la J i jo decidim alternar 30'' caminant cada 5' aprox. queda molta cursa!!
Després del primer avituallament comença una pujada més heavy, uns 400m en poc més de 3km. pràcticament els van fer caminant. Arribem al segon avituallament, una mica mullades però amb bones sensacions. Mengem una mica i bevem aigua i coca cola, fins i tot ens fem unes fotos amb unes noies que són de Castellón. A partir d'aquí comença un tros bastant pla. Més o menys ens trobem a uns 800m i aquesta alçada es manté fins arribar a Sant Bernat, primer punt de control. Havíem d'arribar allà en 3hores màxim i nosaltres ho van fer en 2:20h. Mengem i bevem amb calma, portem 16km i encara no tenim sensació de cansament, al contrari estem molt motivades i satisfetes pel recorregut fet. Ara començava la primera pujada forta, Matagalls, així que li vaig dir a la Judit que baixes el ritme i la veritat es que em va fer cas.
A mida que anàvem pujant hi havia més boira, més humitat i tenia més fred. La J estava estupenda, pujava molt més ràpid que jo i de tant en tant es parava a esperar-me. Jo preferia anar a un ritme més lent així que li vaig dir que anés tirant.
Es curiós com vaig canviar de paer en poc més d'una hora. Quan et trobes sola pujant per un camí del que només pots veure el que hi ha a cinc metres, mullada fins les calces i amb una sensació de fred sota 0º et qüestiones moltes coses. La primera que cony fas allà? la segona és una lluita entre els motius per abandonar en el pròxim avituallament i els de acabar-la costi el que costi. La tercera per què he baixat el ritme i no estic amb la Judit com havíem dit?. La quarta ni la recordo. El que estava clar és que no estava gaudint de la cursa i a cada pas res tenia cap sentit.
Per si no teniem suficient emoció, en arribar a dalt del Matagalls les gotes d'aigua estaven congelades i es clavaven com agulles a la cara, el vent es va encarregat de fer-ho possible. No es veia una merda i això dificultava seguir el camí, perquè algunes de les cintes que marcaven el recorregut havien desaparegut. Allà dalt la temperatura era de 2º, però la sensació tèrmica era de -5º
La J m'estava esperant al avituallament, no vaig ser capaç d'agafar l'ampolla d'aigua que em oferien. "Anem Judit, sortim d'aquí que estic congelada" Van començar a baixar, pròxima parada Sant Marçal i molt havia de canviar el meu estat d'ànim, perquè ja havia decidit que abandonava. Ara només li havia de dir a la Judit, uff!
La baixada a Sant Marçal va ser trepitjant constantment l'aigua que baixava de dalt i controlant molt de no ensopegar amb alguna pedra o branca que quedaven sota les fulles dels arbres. He de dir que el bosc estava molt maco, el terra era una catifa de colors daurats, vermells i marrons, llàstima de pluja!
Per fi van arribar a Sant Marçal, era el km 25 de la cursa i vam arribar en poc més de quatre hores, la veritat és que no està pas malament, però ja li havia dit a la J. que volia abandonar.
Quina va ser la nostra sorpresa quan a l' avituallament ens diuen que s'ha anul·lat i que hem de fer un camí alternatiu d'uns 14 kms, per arribar a Sant Esteve. Fem un balanç de la nostra situació, està plovent i decidim anar a l'església a canviar-nos la samarreta. Allà trobem una parella, el Jordi i l' Esther. Estan esperant que vingui algú a recollir-los i ens ofereixen de baixar amb ells, la J accepta i jo em sento molt contenta perquè ja no haig de decidir res.
Quan arribem a Sant Esteve ens assabentem que no s'havia anul·lat, més aviat es va modificar el recorregut perquè la zona de les Agudes no era segura. Es a dir els 14 kms alternatius ens portaven a meta hi comptaven. Jo no em vaig enfadar perquè ja havia abandonat abans d'arribar a Sant Marçal, però entenc que la J. ho fes, si ens havien dit que s'havia anul·lat, no tenia sentit continuar patint durant 14 kms més, oi?
