El diumenge 28 vaig sortir a córrer. No és cap novetat tenint en compte que ho faig sovint, però era la primera vegada després de les vacances i no va ser una sortida.... diguem "normal".
Per començar l'hora, eren les 23:39h. això ja no era normal. Van sopar a Piera, perquè havien de deixar els nens amb els avis. A les 23:13h entraven al pàrquing i encara m'havia de canviar de roba. Exactament eren 23:39h quan trepitjava de nou el carrer.
Com ja he dit abans era la primera vegada que sortia a córrer després de tornar de vacances, així que no tenia cap intenció de fer un bon temps ni de córrer una distància més llarga o més dura. Simplement volia sortir a córrer per no pensar i......... vaig fer tot el contrari.
Encenc el MP3. Sona Sorry de Madonna, perfecte! vaig pensar. Poso en marxa el cron i començo a moure'm.
Davant de casa hi ha una carretera, però en aquella hora no passa casi ningú. Travesso el túnel subterrani que em separa o ens uneix del centre de Cerdanyola i enfilo el carrer Adam i Eva, (un nom també molt adient a tot el que s'estava coent al meu cap). 600m més enllà giro a l'esquerra, pel carrer de la Judit. Passo per davant de casa seva. Avui no hi haurà foto, vaig pensar i continuo fins arribar al final per girar a la dreta i travessar el pont del riu, si es pot dir riu!, que hi ha a Cerdanyola.
En trobo a Santa Anna, per l'hora que és podria haver girat cap a l'esquerra i fer un recorregut urbà, però continuo per la dreta direcció UAB, així que faré el mateix recorregut que faig quan surto amb la Judit.
Qualsevol que em veiés podria pensar que estava escoltant música, però la veritat és que no recordo què sonava en aquell moment. Veiem, en què estava pensant? ah, sí! Família, estudis, vacances, amics,..... Els amics!
Aquell dia una de les meves millors amigues, i no és que tingui moltes, em diu que te una crisis de parella i que ho està passant malament. Fins aquí no és estrany la veritat perquè últimament hi han més separats al grup que parelles. El que jo no sabia és que jo també tenia una crisis. Era en això en el que estava pensant.
Després de passar uns dies de vacances en la família, estar super bé, muy agustito!! relaxats, contents, feliços? quan li dic al meu home que la meva amiga està de crisis en contesta; "se veia venir" i continua dient que ell no sabia si serien ells abans que nosaltres o nosaltres abans que ells. Pa darle dos tortas i quedarte tan pancha!!
En fi, que sí, que les coses es veuen venir però jo no m'havia adonat fins aquell moment i que hace la menda lerenda? sortir a córrer. Córrer pa qué? si ara tengo que volver!!
Doncs vale, que cuando el riu suena, agua lleva! i si les coses es veuen venir..... pon las tuyas a remojar! o algo así.
Salut, quilòmetres, sex&beers!
