Doncs sí, ja van 10 les curses en les que he participat des de que vaig començar a córrer allà pel mes de gener, d'aquest any, eh? que qualsevol es pot pensar que porto anys i anys i més anys corrent. jeje.
Doncs això un total de 126,2 km. repartits en 4 curses de ruta i 6 de muntanya. Però això no és tot, perquè podria dir que he fet ....atenció senyors trompetes i tambors, trtrtrtr.........el meu primer 8 mil!!! Sí heu llegit bé, la suma de les curses de muntanya fan una miqueta més de 8.000 m. jeje.
D'acord està bé, ja sé que vostè estimadíssim lector ha fet molt més que això.............i què? que no puc celebrar el meu primer 8 mil? i ja aviso que no serà últim, doncs ara parlem de Vacarisses.
La cursa de la Campana ha estat per mi difícil, jajaja com totes!! He de dir que he fet altres amb un desnivell més complicat i me n'he sortit millor, però en aquesta hi havien més quilòmetres de pista i jo, encara, no tinc resistència per pujar corrent, ho reconec, em canso.
No sabria explicar ben bé perquè, però quan puc veure el que hi al davant es com si no em motivés continuar corrent i com estic cansada paro i ja està.
Quan pujo pels corriols és diferent, tinc la necessitat de continuar pujant per arribar al que sigui que hi ha a dalt de tot. Què chorrada! oi? dons això és el que m'agrada, pujar a dalt de tot. Què si em canso?? i tant, molt! les cames em fan mal i els músculs del cul em parlen, però jo no paro. No penseu que pujo corrent eh? pujo caminant, a un bon ritme però caminat. No sé, hi ha algú que les faci senceres corrent?
Bé doncs la meva sorpresa en Vacarisses va ser que aquesta cursa de muntanya no va començar en pujada, tot el contrari van començar baixant uns 4 quilòmetres més o menys. Aquí direu que perquè no vaig aprofitar, oi? doncs la veritat em feia por. Baixar per una pista de sorra corrent és molt perillós.
La Judit, la meva companya de patiment, va sortir com una bala. Jo vaig pensar d'aprofitar la baixada per enxampar-la, però era lògic que ella també aprofités la baixada per fer menys temps, així que ho vaig deixar córrer.
Després del primer avituallament, quilòmetre 5, vaig marcar un ritme lent però constant. Anava amb un grupet d'uns deu corredors més o menys. Van arribar junts a dalt de tot, quilòmetre 10. El rellotge marcava 1:14h uff massa temps. Ara tocava baixar i no és per res però baixar, quan són corriols, baixo com les cabres, així que vaig començar a demanar pas i avançar corredors només em van avançar un parell quan ja eren abaix de tot. Ara el que volia era arribar a meta en condicions, perquè si van sortir baixant arribaven pujant. Vaig agafar aire i cames ajudeu-me!
Portava 1:44h, ja estava trepitjant asfalt. Una pujada aquí una altre més enllà i de cop gent al carrer animant, això s'agraeix molt. Anaven dos corredors davant meu però va ser el meu nom el que van dir quan estava a dos metres de la meta. Penso que és la primera vegada que ho diuen, espero que no sigui l'última i no és afany de protagonisme o potser sí. Sé que 1:49h no és per llançar coets, però una cerveseta ben fresqueta no me la treia ningú.
Propera parada........Terrassa. ptons
