Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de març del 2011

El que no llora, no mama

Sempre he pensat que fa més el que vol que el que pot. Que una causa té un efecte i tot efecte té unes conseqüències. Que abans d'actuar hauríem de pensar i abans de parlar, callar, però sóc humana, imperfecte i de vegades, poques vegades però, em torno ordinària i estúpida, llavors m'abandero amb la cèlebre frase de "qui no plora, no mama" i em justifico o ho intento, grrrr, això no va amb mi! i encara que crec que és una frase que funciona, penso que és trist perquè no representa esforç, dignitat o valor.
Tot això, encara que no ho sembli, ve per la cursa que faré aquest proper diumenge. És l'efecte que m'hagi passat al costat fosc i estigui escrivint en aquest bloc el que penso i com em sento. Les conseqüències les patiré en breu, no ho dubto, però aquesta vegada sí que hauré d'actuar i decidir si li poso una mica de llum a aquest costat fosc o ho deixo per sempre.
Ho pensaré, però no diumenge, ni dilluns, ni dimarts i no parlaré al respecte fins després de la cursa dels Bombers de Lleida, a la qual no estic segura de poder anar.
El que decideixi no tindrà res a veure amb superar la cursa, si arribo a meta em felicitaré per haver-ho fet, i si no tampoc en faré cap drama. Imagineu-vos que tinc un triangle, els tres angles del qual sumen 180º, tinc el valor d'a i b i el pendent de la  hipotenusa es presenta llarg i escarpat. No necessito saber quan em costarà, només vull saber si val la pena.
I ara entre vosaltres i jo, confesso que no estic preparada ni per la cursa que faré diumenge ni per la que estic fent de Geografia, però com sempre m'han agradat els reptes ho afrontaré recordant que estar viu exigeix un esforç molt més gran que el simple fet de respirar. (P. Neruda)
sex&beers, forever!

4 comentaris:

  1. Ep, què és això que potser no aniràs a la cursa de Lleida? que no se n'assabentin allà a Ponent que si no, molta gent se'n desdirà! Si ja compten amb tu i fins hi tot han habilitat un carril especial per tu i el seguici de gent que et seguirà al darrera.
    No hi ha repte que valgui la pena d'enviar-ho tot a pastar fang però de vegades, el simple fet d'intentar-ho ja ho és, de repte. No és del Neruda, es meva i no et cobraré drets d'autor.

    ResponElimina
  2. Doncs ja m'estarà bé que m'habilitin un carril especial i a més l'haurien de senyalitzar amb un cargol. Si 10 km de muntanya em van supusar dues setmanes amb mal de genolls, 21 km penso que serà el doble, uff.
    Així que no sé si participaré en la cursa, però aniré a recollir el dorsal, el xip, i a veure com ho fan de bé els meus petits. ref. als reptes, si no estem convençuts de que valen la pena no cal ni que comencem, perquè morirem en l'intent.
    Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  3. Xip i tot? vaja! això vol dir que tens intenció de fer més curses? doncs per amortitzar-lo busca-les amb descompte per al xip.

    ResponElimina
  4. Vaja, teacher! doncs no ho havia pensat! pot ser ara coincidint en alguna, si tenint en compte que a tu t'agrada més anar pel l'asfalt i jo tiro més cap a la muntanya, segur que en alguna ens troben!
    Això sí, amb ambient de poble i poca gent.
    gràcies.

    ResponElimina