Diumenge passat vaig participar en la cursa dels bombers de Lleida. Potser ara no té sentit que faci cap crònica al respecte i de fet no tinc res important a dir. Podria parlar del recorregut, de l'ambient, de les activitats que hi havia pels més petits, en les quals els meus fills van participar, però res d'això m'ha fet pensar en fer una crònica com Déu mana.
No tinc un bon record d'aquesta cursa. Vaig fer el pitjor temps, i no perquè fos la primera de 10km en asfalt, en ruta, o com es digui, doncs ja havia fet aquesta distància abans; senzillament jo no estava bé, i això no és cap excusa, així que el motiu me'l guardo per mi.
Sex and beers, ho trobareu en altres cançons.
Ja vindran altres curses en què et trobaràs millor. Potser no et va l'asfalt i ets més muntanyenca.
ResponEliminaRecords
Això de les curses és com la vida mateixa, hi han dies de tot tipus i tot dependrà del color del cristall amb el que ens ho mirem. Potser aquest dia a mi em va coincidir la vida mateixa amb la cursa equivocada i el cristall devia de ser fosc.
ResponEliminaGràcies pels ànims.