Badalona, genial!

El Pablo arribant a meta!

Diumenge passat vaig participar en la primera cursa que van organitzar Els V de Badalona, i que de segur no serà l'última. Tot va estar genial, vam aparcar molt bé, els col·laboradors eren molt atents, estaven al costat del mar, a més l'ambient era molt bo, perquè d'un total de 878 participants, 409 eren nens, així que ja podeu imaginar com de familiar era. Els meus s'ho van passar molt bé. Jo només havia dormit 3 hores, perquè la nit anterior vaig surti de festa, jeje, però també em sentia bé,  i això es va traduir en una bona cursa.

La cursa era de 5km, una distància que per molts és insignificant. Jo mateixa necessito aquesta distància  per escalfar, quan surto a córrer. Per mi els primers 5 quilòmetres són mortals. Són en els que penso massa i de tot, i en els que em faig la mítica pregunta de "per què estic corrent?" Però una vegada superats em relaxo, la respiració és més constant i encara que no deixo de pensar, penso en coses més agradables, jeje no volgueu saber-ho tot!!.

Anava amb el Fran i la Judith, les seves filles son companyes de classe dels meus fills. La Judith no podia participar perquè tenia ciàtica, així que van córrer el Fran i jo. Quan estàvem a punt de sortir li vaig dir, "no estiguis pendent de mi, tu tira," i és el que va fer, que cabrito!  com corria! Això va ser bo per mi, perquè vaig intentar seguir-ho i veient que podia, que no em feia mal res i que tenia moltes ganes de fer un bon temps, vaig començar a avançar gent. És guay quan ets tu el que avances.

En el recorregut hi havia trams en els que els corredors ens creuaven, i quan veia al Fran encara apretava més. El resultat va ser molt bo, encara que en la classificació general m'han posat 25:37, penseu que no hi havia xip,  jo compto amb el meu rellotge, i aquest marcava 24:26 quan creuava la meta. Vaig ser la 207 dels 469 participants, el primer cop que faig meta entre la primera meitat del total de participants.

Si tenint en compte que la meva primera cursa de 5 quilòmetres va ser el Quart de Granollers, en la que  vaig fer un temps de 29:36,  i que quan surto a córrer al costat de casa faig 5 quilòmetres en 30', podria dir que aquesta és ara per ara la més ràpida que he corregut, i espero que no sigui l'última! El Fran va fer 20:49 i va ser el 58 en creuar la meta. Pot ser per la propera m'hauré d'enganxar com una llapa.

Després de córrer els papis van començar les curses pels més petits. Primer va córrer la Candela, amb el dorsal del Xavi, perquè no va voler venir.  Estava emocionada, i de tant en tant em deia, "mama jo sola" es que és molt independent!, jeje. Quan vam arribar a meta, no sé qui estava més contenta si la mare o la filla. Li van donar bossa amb obsequis com a tothom però el més li va agradar va ser la medalla, "mira mama he guanyat una medalla" em va dir, i jo tonta, casi ploro!

Els últims en córrer van ser el Pablo i la Nadine. Jo pensava que farien uns 800 m. però van ser 1.600 m. i la meva sorpresa va ser quan vaig veure arribar a meta al Pablo fent un esprint amb un altre noi. No podia creure que després de fer tants metres, que mai els havia fet abans, encara tingués forces per fer un esprint.  Va quedar 13 de la seva categoria amb un temps de 6:16, i en el lloc 35 d'un total de 92 participants, tinc un altre corredor a casa!

La Nadine va caure quan van donar la sortida i la pobre es va fer mal, però va acabar la prova com una campiona, amb un temps de 8:37 i en la posició 88, després de tot, no va ser l'última!

Per resumir la jornada, diré que em porto un bon record d'aquest dia i si no canvien la distància de 5 a 10 quilòmetres potser serà la primera cursa destinada als nens amb activitats pels pares,  a mi ja m'està bé!

xuxes&coca-cola, pels nens!

Salut!