Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 29 d’abril del 2011

Vida sana?

Pels adults contemporanis, els pseudo-intel·lectes, els super-mega-esportistes, els neuro-hipocondríacs, es a dir casi algú de nosaltres mateixos.
Diuen que tots els dies hem de menjar una poma pel ferro, un plàtan pel potassi, una taronja per la vitamina C, mig meló per millorar la digestió i una tassa de té verd sense sucre per prevenir la diabetis. 
Tots  els dies hem de beure dos litres d'aigua, hem de prendre un L-casei defensis o inmunitas, que ningú sap què cosa és però que si no t'ho prens tots els dies, començaràs a veure  la gent borrosa.
Cada dia una aspirina per prevenir els infarts, A més, una copa de vi negre per prevenir un segon i una altre de vi blanc pel sistema nerviós, Ah! i una cervesa que ara no recordo per a què era. Si t'ho prens tot junt pot ser que tinguis el derramem allà mateix, però no et preocupis perquè probablement ni t'adones.  
Tots els dies hem de menjar fibra, molta fibra, moltíssima fibra, fins que aconseguim que ens surti un jersei pel cul, i soja molta soja que encara que no tingui un bon sabor és sana, molt sana!
En total hem de fer entre quatre i cinc menjars diaris sense oblidar-nos de mastegar cent vegades cada cop. Fent un petit càlcul només en menjar emprenem més o menys cinc horetes. Després de cada dinar ens hem de rentar les dents, després del L-casei i la fibra les dents, després de la poma i el iogurt, les dents, després del plàtan i la taronja, les dents, i així mentre tinguem dents. No podem oblidar-nos d'utilitzar també el fill dental, el massatge per a les genives i el fantàstic esbandida bucal que et deixarà la boca fresca, fresca. Potser  millor fer una ampliació del bany i instal·lar el fill musical perquè entre les dents, la dutxa i la fibra et passaràs varies hores al dia allà dins.
Hauríem de dormir vuit hores i treballar vuit més. Si afegim les cinc que emprem per menjar sumen vint-i-una, i sempre que no sorgeix cap imprevist, resten tres. 
Segons les estadístiques miren tres hores diàries la tv, doncs ara ja no podrà ser si vols portar aquesta vida sana, perquè hem de caminar com a mínim mitja hora diària, i no més d'una hora i mitja si no volem patir una rampa.
S'han de cuidar els amics, són com una planta a la que s'ha de regar de tant en tant. També s'ha de estar ben informat, per això recomanen tenir un parell de llibres a la tauleta de nit, escoltar la radio i llegir algun article interessant per  poder contrastar la informació.
Important!, es recomanable tenir sexe tots els dies, però sense caure en la rutina, així que s'ha de ser innovador, creatiu i renovar las tècniques de seducció...i si veus que no te'n surts prova amb algú altre, però clar això també porta el seu temps, i no parlem, doncs, del  sexe tántrico, perquè no tenim temps!! (recordo que després de cada menjar ens hem de rentar les dents).
Naturalment hem de treure temps per fer les feines de la casa, escombrar, fer rentadores, netejar vidres, fer la comprar i preparar els menjars, i ja no parlem si tenim mascota o..........nens!, uff si tenim nens! 
A mi de moment el recompta em dona mes de 29 hores diàries, així que si volem portar una vida sana haurem de fer varies coses a la vegada. per exemple, surt a caminar i quan tornes et dutxes amb aigua freda amb la boca oberta i aprofites per veure els dos litres recomanats. Mentre seus al water i expulses la fibra del dia anterior, et rentes les dents i quan acabes comences a fer l'amor tántrico amb la teva parella, a la que abans li hauràs donat un llibre per a que llegeixi en veu alta. Després d'això agafes l'escombra i com et queda una mà lliure truca a un  parell d'amics i a continuació aprofites que tens el telèfon i truques a la mare, que ja fa molt que no ho fas! En acabar et prens el vi negre, el blanc i la cervesa, perquè et farà falta. 
El iogurt i la poma t'ho pot preparar la teva parella mentre ell o ella es menja el plàtan amb un L-casei defensis o inmunitas i al dia següent ho feu al revés. 
Bé, ja acabo, perquè entre el iogurt, el mig meló el vi la cervesa el litre d'aigua i la tercera ingesta de fibra necessito un bany urgentment.                    (text anònim)

Jo de moment continuaré fent les coses que feia fins ara i si he de morir per no portar una vida sana, que sigui pels excessos, pels bons excessos! així que...sex&beers, forever!


diumenge, 17 d’abril del 2011

Puigdefrou,13.5 km molt durs!

Fa tres mesos que he començat a córrer i ahir vaig fer la meva tercera cursa de muntanya, jeje. Quan em vaig inscriure a Puigdefrou Exhaust vaig pensar, ingènua, que no seria tant dura com la Vall del Congost, en què vaig haver de superar 21 km. i 1900 m. acumulats. Més aviat vaig pensar que els 13.5 kms. i els 850 m. de la Puigdefrou serien un entrenament per la que faria a finals de maig, la Trail de Sant Esteve, però m'he equivocat de ple; sembla mentida que estigui estudiant geografia! si el perfil estava molt clar!
Em vaig aixecar d'hora, a les 6:30 a.m., segurament com la majoria dels que hem participat a la cursa, però vaig arribar amb el temps just, perquè divendres vaig voler sortir a córrer per provar les plantilles noves que, per cert, no les he utilitzatdes perquè amb les sabatilles de muntanya no estic còmoda, i tot això va fer que deixes massa coses per fer al matí abans de sortir, primer mirar com arribar a La Cellera de Ter, ainss!  treure diners i posar benzina. 
En arribar a La Cellera, eren tres quarts de nou, uff! quins nervis!! Afortunadament l' aparcament estava al costat del pavelló i per tant de la sortida, així que no ha estat problema que no hi hagués servei de guarda-roba; això sí, l'home del bar li vaig demanar que em guardés les claus del cotxe doncs no m'imaginava corrent per la muntanya amb les claus a la mà. Vaig tenir la genial idea de guardar-me el tiquet de la botifarra al pit i als 2 km. i el vaig treure mullat i casi sense lletres. 
Ara tornem a la super cursa. Abans deia que el perfil estava molt clar respecte al grau de dificultat de la prova; he estat fent càlculs, d'aquests que estic aprenent en geografia, i si no m'he equivocat, el tram més dur de pujada ha estat el segon. Hem pujat 220 m. en 1 quilòmetre, la qual cosa vol dir 22% de pendent! Aquí em faltava l'alè "puto tabaco!" 
El segon tram de pujada forta, és el que hem fet de la font del Bassi fins a la creu de dalt de tot, Puigdefrou, més o menys un 13% de pendent, al qual hem d'afegir el cansament acumulat, així que Déu n'hi do! Almenys aquesta pujada tenia recompensa ja que les vistes són impressionants! Llàstima que no portava càmera de fotos; a la Vall del Congost vaig pensar el mateix, així que a veure si hi penso i en porto una a la Trail de Sant Esteve.
Després de beure una mica i menjar-me un grill de taronja, comença la baixada, iuuuuuujooooo! 
Mare de Déu Senyor! Vaig començar a baixar amb una miqueta de por perquè la primera baixada des del Colldegria, al km 2 vaig caure, res d'important, només una rascada, però ha estat justament per anar a poc a poc, Així que veient que els genolls de moment no em feien  mal començo a baixar més ràpid, agafant-me a les branques dels arbres que em trobava pel corriol i que m'ajudaven a anar  més de pressa i segura. Hem baixat uns 700 m. en 4,5 km i sense comptar les vistes de dalt de tot, ha estat la part del recorregut que més he gaudit. Per cert, es nota que  les sabatilles de muntanya que he estrenat, són per al  que són, si hagués anat amb les altres el meu cul hauria besat el terra més d'un cop! 
El resultat final no és per llançar coets, però tampoc estic descontenta. Si cliqueu al enllaç de la Puigdefrou podeu veure les classificacions. Només us diré que dels 136 jo he sigut la 121 i de les 19 dones la 14, i no passa res! si el proper any repeteixo, segur que ho faré millor! així que mentre arriben millors resultats, 
sex&beers, forever!! 



dissabte, 9 d’abril del 2011

Badalona, genial!

El Pablo arribant a meta!
Diumenge passat vaig participar en la primera cursa que van organitzar Els V de Badalona, i que de segur no serà l'última. Tot va estar genial, vam aparcar molt bé, els col·laboradors eren molt atents, estaven al costat del mar, a més l'ambient era molt bo, perquè d'un total de 878 participants, 409 eren nens, així que ja podeu imaginar com de familiar era. Els meus s'ho van passar molt bé. Jo només havia dormit 3 hores, perquè la nit anterior vaig surti de festa, jeje, però també em sentia bé,  i això es va traduir en una bona cursa.
La cursa era de 5km, una distància que per molts és insignificant. Jo mateixa necessito aquesta distància  per escalfar, quan surto a córrer. Per mi els primers 5 quilòmetres són mortals. Són en els que penso massa i de tot, i en els que em faig la mítica pregunta de "per què estic corrent?" Però una vegada superats em relaxo, la respiració és més constant i encara que no deixo de pensar, penso en coses més agradables, jeje no volgueu saber-ho tot!!.
Anava amb el Fran i la Judith, les seves filles son companyes de classe dels meus fills. La Judith no podia participar perquè tenia ciàtica, així que van córrer el Fran i jo. Quan estàvem a punt de sortir li vaig dir, "no estiguis pendent de mi, tu tira," i és el que va fer, que cabrito!  com corria! Això va ser bo per mi, perquè vaig intentar seguir-ho i veient que podia, que no em feia mal res i que tenia moltes ganes de fer un bon temps, vaig començar a avançar gent. És guay quan ets tu el que avances.
En el recorregut hi havia trams en els que els corredors ens creuaven, i quan veia al Fran encara apretava més. El resultat va ser molt bo, encara que en la classificació general m'han posat 25:37, penseu que no hi havia xip,  jo compto amb el meu rellotge, i aquest marcava 24:26 quan creuava la meta. Vaig ser la 207 dels 469 participants, el primer cop que faig meta entre la primera meitat del total de participants.
Si tenint en compte que la meva primera cursa de 5 quilòmetres va ser el Quart de Granollers, en la que  vaig fer un temps de 29:36,  i que quan surto a córrer al costat de casa faig 5 quilòmetres en 30', podria dir que aquesta és ara per ara la més ràpida que he corregut, i espero que no sigui l'última! El Fran va fer 20:49 i va ser el 58 en creuar la meta. Pot ser per la propera m'hauré d'enganxar com una llapa.
Després de córrer els papis van començar les curses pels més petits. Primer va córrer la Candela, amb el dorsal del Xavi, perquè no va voler venir.  Estava emocionada, i de tant en tant em deia, "mama jo sola" es que és molt independent!, jeje. Quan vam arribar a meta, no sé qui estava més contenta si la mare o la filla. Li van donar bossa amb obsequis com a tothom però el més li va agradar va ser la medalla, "mira mama he guanyat una medalla" em va dir, i jo tonta, casi ploro!
Els últims en córrer van ser el Pablo i la Nadine. Jo pensava que farien uns 800 m. però van ser 1.600 m. i la meva sorpresa va ser quan vaig veure arribar a meta al Pablo fent un esprint amb un altre noi. No podia creure que després de fer tants metres, que mai els havia fet abans, encara tingués forces per fer un esprint.  Va quedar 13 de la seva categoria amb un temps de 6:16, i en el lloc 35 d'un total de 92 participants, tinc un altre corredor a casa!
La Nadine va caure quan van donar la sortida i la pobre es va fer mal, però va acabar la prova com una campiona, amb un temps de 8:37 i en la posició 88, després de tot, no va ser l'última!
Per resumir la jornada, diré que em porto un bon record d'aquest dia i si no canvien la distància de 5 a 10 quilòmetres potser serà la primera cursa destinada als nens amb activitats pels pares,  a mi ja m'està bé!
xuxes&coca-cola, pels nens!
Salut!


dilluns, 4 d’abril del 2011

Bombers de Lleida II

Diumenge passat vaig participar en la cursa dels bombers de Lleida. Potser ara no té sentit que faci cap crònica al respecte i de fet no tinc res important a dir. Podria parlar del recorregut, de l'ambient, de les activitats que hi havia pels més petits, en les quals els meus fills van participar, però res d'això m'ha fet pensar en fer una crònica com Déu mana.
No tinc un bon record d'aquesta cursa. Vaig fer el pitjor temps, i no perquè fos la  primera de 10km en asfalt, en ruta, o com es digui, doncs ja havia  fet aquesta distància abans; senzillament jo no estava bé, i això no és cap excusa, així que el motiu me'l guardo per mi.
Sex and beers, ho trobareu en altres cançons.