Ole!!

Uff! pensava explicar que avui he sortit, per fi!! a córrer i veig que hauré d'explicar que ja no conec el meu propi bloc.

Ole!! sí, efectivament fa molt que no sortia a córrer, una ciàtica m'ho impedia,  però pel que veig, fa molt més que no escric res de res i això, ara, em preocupa perquè sempre m'ha agradat escriure i ja veus!! no sé per on començar.

Bé el millor serà començar pel que volia dir avui i poc a poc tot el que tinc a dins anirà sortint, estic segura. Ja prou de tantes pors i tants no puc i tants........ què sé jo!!

Per on anava? .......... ah! sí, que avui per fi he sortit a córrer. No ha estat fàcil, una mica més de 9.000m. m'han donat una empenta més que positiva, tot i que el cos s'ha queixat de tant en tant. No havia fet els cinc primers quilòmetres que les cames començaven a deixar-se notar, una mica pesades i maldestres, però no vaig minorar el ritme. Dos quilòmetres més i el genoll dret fa acte de presència. Ui, ui!! no m'estranya estic corrent com Patricio!! i no precisament perquè estigui dins d'un medi aquàtic. 

Intento relaxar, estiro els braços, el coll i em deixo portar. Estem a punt de creuar el pont, hi ha una petita pujada i després tot  baixada!!! iuuuju!! però què dic!! anava tant lenta que la Silvia, per cert un peazo mujer!, molt amablement em diu que necessita anar una miqueta més ràpida!!! jajajajaja,  o Dios, quan de temps!!

No sé el temps que hem trigat en fer el recorregut, no és una cosa que em preocupi ara. Estic satisfeta perquè he sortit a córrer i ho he fet sense parar, al meu ritme sí, però no he parat i això em diu que "quien tuvo retuvo"