el Tse, Increible!!

No les tenia totes amb mi, així que m'ho he pres amb calma. He anat recordant el perfil mentre pujàvem i encara que he sortit acompanyada de acdc, com vaig dir, després del primer avituallament he desconnectat la música, m'he deixat portar pels colors, els olors, i els sons de la natura. El resultat, 27 km en 4h, crec que ha sigut la cursa de muntanya que més he gaudit. Anem a pams.

Surto de casa a 2 quarts de set, un altre cop he de posar benzina, ainss! Aprofito per buscar la bossa dels cd's que els meus fills tenien enrrere, sincerament no em motivava molt arribar a Sant Esteve escoltant Estopa, res en contra, eh? 
Entro en l'autopista, hacia el infierno, jeje, direcció nord-est de la comarca del Vallès oriental.  

Arribo a 7:32h, aparco tranquil·lament i em relaxo una miqueta en el cotxe abans de sortir. Ja es veu gent, i poc a poc el pàrquing comença a omplir-se. He vist un cotxe que penso que és el del Toni, havia quedat amb ell amb 2 quarts més o menys, ja són 35'. Baixo i camino cap el cotxe, efectivament, és el Toni i ja te el dorsal. " Conxita!! cuando has llegado?" dos petons.

Com queda més d'una hora, anem a buscar el meu dorsal i a fer un cafè. En la cafeteria em trobo al Juli, un dels organitzadors de la Puigdefrou Exahust, una màquina de fer quilòmetres per muntanya. Ens saludem i parlem una miqueta. Per cert Juli, estàs guapíssim, jeje.

Després del cafè anem al cotxe, el Toni s'ha de canviar. Em dona un gel per les cames i quan me l'estic posant tinc la sensació de que m'estic dopant, el Toni  se parte el culo!! També em dona un gel energètic, però porto un que m'ha donat la Judit. Falta mitja hora, així que anem a deixar les bosses al guarda-roba.

De camí a la sortida em trobo al Santi? amb la serva dona i la filla. El Santi es un noi del Club d'atletisme de Cerdanyola, la Judit ja m'havia dit que venia per això no va ser cap sorpresa. El que no m'esperava era que em trobaria de front amb la Olga Manko, una dona que ha participat en les tres curses de la Compa Montseny. Ens saludem i comencem a parlar com si ens coneguérem de fa temps. L'Olga només fa curses de muntanya de llarg recorregut. Porta dos anys corrent, però només un participant en curses, diu que li donen molt respecte i em dona l'enhorabona per la meva valentia. Jo ara penso que he començat les curses per la teulada.

A punt de donar el tret de sortida  tinc la intenció d'anar enrere, però l'Olga em diu que no, que ja m'avançaran. I ja em veieu a mi a la sortida envoltada de la crem de la crem, cames ajudeu-me!!

Chupinazo i sortida. Als auriculars sona ACDC "Highway to hell" i a mida que van sonant les cançons van caient els quilòmetres. Em trobo bé,  animada i penso que els primers set quilòmetres els puc fer sense cap dificultat. Arribo al primer avituallament, dos gots de coca-cola i un grill de taronja. Ara comença un tram bastant dur, pràcticament 600m en menys de 5 km. respiro i com no sóc superwoman les pujades las faig caminant i els trossos de pista corrent, però sense matar-me. No recordo quant vaig trigar a arribar a dalt de tot, però en el moment que van dir, "ànim que ara es baixada", no m'ho vaig pensar gaire. 

Sorto del bosc i començo a trepitjar asfalt, als pocs metres hi ha un avituallament, "molt bé, mol bé, us falten 5 km" Pregunto l'hora i quasi  començo a saltar quan em diuen que són les 12:03h, no m'ho podia creure havia fet 21 km en 3h, el que no sabia és que trigaria una hora en fer els 5km que em separen de la meta, mortals!

Arribo al Castell de Montclús sola, en la baixada em trobo dos voluntaris per indicar el camí. m'informen que falten 3 km. però les cames ja no volen córrer més i com vaig dir que m'ho prendria amb calma, ja em veieu caminant per una pista que fa baixada!!. 

Sento com s'acosta un corredor, és una noia, ens saludem i em passa. Mentre la veig allunyar-se penso, "seré tonta, sólo 3 km! vaig corrent fins a col·locar-me al seu costat. "et molesta si faig el que falta amb tu". "ningún problema, soy Arancha de Zaragoza", "jo Conchy de Barcelona". I com som dues dones, la van fer petar fins arribar a meta. Una forta abraçada i ens acomiadem desitjant retrobar-nos en alguna altre cursa. Gràcies Arancha! 

L'Arantxa i jo 

Per acabar dir que l'any pròxim, si no passa res, hi tornaré i que el meu propòsit no serà guanyar cap, sóc realista, però sí que intentaré baixar el temps, 30' potser és massa, ja ho veurem! mentre arriba i no....

sex&beers, forever!!