De vegades penso que puc fer qualsevol cosa i que a més ho faig bé, però les mateixes vegades m'adono que sóc tan improbable com humana i que a més de no poder fer qualsevol cosa, no tot ho faig bé, però ho intento. 

Ole!!

Uff! pensava explicar que avui he sortit, per fi!! a córrer i veig que hauré d'explicar que ja no conec el meu propi bloc.

Ole!! sí, efectivament fa molt que no sortia a córrer, una ciàtica m'ho impedia,  però pel que veig, fa molt més que no escric res de res i això, ara, em preocupa perquè sempre m'ha agradat escriure i ja veus!! no sé per on començar.

Bé el millor serà començar pel que volia dir avui i poc a poc tot el que tinc a dins anirà sortint, estic segura. Ja prou de tantes pors i tants no puc i tants........ què sé jo!!

Per on anava? .......... ah! sí, que avui per fi he sortit a córrer. No ha estat fàcil, una mica més de 9.000m. m'han donat una empenta més que positiva, tot i que el cos s'ha queixat de tant en tant. No havia fet els cinc primers quilòmetres que les cames començaven a deixar-se notar, una mica pesades i maldestres, però no vaig minorar el ritme. Dos quilòmetres més i el genoll dret fa acte de presència. Ui, ui!! no m'estranya estic corrent com Patricio!! i no precisament perquè estigui dins d'un medi aquàtic. 

Intento relaxar, estiro els braços, el coll i em deixo portar. Estem a punt de creuar el pont, hi ha una petita pujada i després tot  baixada!!! iuuuju!! però què dic!! anava tant lenta que la Silvia, per cert un peazo mujer!, molt amablement em diu que necessita anar una miqueta més ràpida!!! jajajajaja,  o Dios, quan de temps!!

No sé el temps que hem trigat en fer el recorregut, no és una cosa que em preocupi ara. Estic satisfeta perquè he sortit a córrer i ho he fet sense parar, al meu ritme sí, però no he parat i això em diu que "quien tuvo retuvo" 

He tornat

Fa més de sis mesos que no escric res. Exactament des de la Marató del Montseny el 6 de novembre, i encara que vaig patir, no va ser una retirada, necessitava temps per pensar en altres coses molt més importants que sortir a córrer, la meva família i la meva cursa particular, la carrera de Geografia. 

Avui he arribat d'una sortida de camp que hem fet el grup de geomorfologia al sud de la Península. Hem anat a conèixer i entendre els processos formatius i erosius de la Serralada Bètica, i resulta curiós com aquests processos es poden comparar amb una vessant més humanista, no parlo de la Geografia Humana, més aviat de les relacions entre persones. He arribat a la conclusió, entre d'altres més relacionades amb el tema purament geomorfològic, que les relacions entre les persones experimenten un primer nivell de formació que creix exponencialment amb el temps i quan arriba a un tope, comença un procés d'erosió, jo estic en aquest procés. 

No sé classificar exactament de quin tipus es tracta, però si hagués d'escollir un, crec que es podria relacionat amb la termoclàstia.

Així que he decidit tornar a córrer i que me quiten lo bailao! perquè m'agrada i perquè em sento molt millor quan ho faig, a més de que no fumo, un altre punt a tenir en compte.

Demà he quedat amb la meva compi de patiments, la Judit, després d'exàmens espero fer alguna cursa, mentrestant....

Sex&beers!